Presència d’òliba Tyto alba de forma fosca (guttata)
a les comarques de Girona
Àlex Ollé i Jorge García
Aquesta nota comenta breument el cas d’una òliba Tyto alba, trobada a les comarques gironines, que va ingressar al Centre de Recuperació de Fauna del Parc Natural dels Aiguamolls de l’Empordà el gener del 2009. L'exemplar presentava la coloració i el pigallat propis de la forma fosca (guttata), i pot ser d'interès per al millor coneixement d’aquesta forma o subespècie a Catalunya.
A Europa s'han descrit fins a l'actualitat dues subespècies d'òliba: Tyto alba alba (forma clara) i Tyto alba guttata (forma fosca). La distribució de la subespècie nominal abasta les Illes Britàniques, l'oest i el sud de França, la zona sud dels Alps suïssos, Itàlia, la Península Ibèrica i la conca de la Mediterrània.
La forma fosca es distribueix pel Sud de Suècia (si bé de manera molt escassa), Dinamarca, Holanda, i Alemanya, però també es troba a les Illes Britàniques, Polònia, l'oest de Rússia, Suïssa, Àustria, Hungria, Bulgària i la zona central dels Balcans.
Òliba Tyto alba de forma fosca. Centre de Recuperació de Fauna
del Parc Natural dels Aiguamolls de l'Empordà, 21/1/09.
Foto: Àlex Ollé.
Així doncs, a l’est de França, Holanda, Bèlgica, l’oest d’Alemanya, Suïssa central, Hongria i la zona central dels Balcans (Mikkola, 1995; French 2009), així com en algunes localitats del nord de la Península Ibèrica (Martínez et al.), l’àrea de distribució d’ambdues formes queda solapada.
Mentre que al País Basc s’ha demostrat l’existència d’una població híbrida (Zuberogoitia i Campos 1999), als Països Catalans la presència de la forma fosca no es coneix amb precisió, ja que només es disposa de tres recuperacions d’ocells anellats com a polls a Alemanya, algunes observacions documentades a les terres de Lleida (Clavell 2002) i un exemplar anellat a Lliçà d’Amunt (España com. pers.).
Òliba Tyto alba de forma fosca. Lliçà d'Amunt, 23/10/09.
Foto: Antonio España.
Foto: Antonio España.
Mitjançant l’anellament s'han detectat moviments d'individus de forma fosca procedents de poblacions nòrdiques cap a la Península Ibèrica, especialment durant els hiverns més crus. Igual com succeeix amb poblacions d'altres espècies que realitzen desplaçaments similars, cal considerar la possibilitat que alguns exemplars d'òliba de forma fosca romanguin en aquestes localitats del sud i hi nidifiquin.
D'altra banda, cal tenir en compte que alguns individus de coloració intermèdia no es poden assignar inequívocament a una de les les dues subespècies que tradicionalment s'han descrit. Alhora, es troben polls amb les característiques pròpies de la forma fosca en niuades de progenitors que presenten la forma clara. Aquests factors indiquen que es pot produir la hibridació entre les dues formes o subespècies.
La discussió se centra, doncs, a determinar si les dues formes constitueixen subespècies amb poblacions separades o si, pel contrari, representen variacions clinals de la coloració, igual com passa en el cas d'altres rapinyaires (Zuberogoitia com. pers.).
A les àrees de solapament, on es podria produir la hibridació entre les dues formes, els gens que indueixen la coloració fosca de les parts inferiors s’haurien estès principalment cap a les regions més orientals, mentre que a les regions occidentals hi predominaria la coloració blanca, com és el cas de la península Ibèrica (Zuberogoitia i Campos 1999).
Pel que semblen indicar aquestes observacions, i a l’espera d’articles que s’han de publicar en breu, caldria distingir entre formes o variacions en la coloració més que no tractar-les com a subespècies, segons ha estat habitual fins ara.
Agraïments
Al Departament de Medi Ambient i Habitatge, per permetre la difusió de les fotografies, a Berto Minobis, cap del Centre de Recuperació de Fauna del Parc Natural dels Aiguamolls de l’Empordà, i en especial a Íñigo Zuberogoitia i José Luis Copete pels seus suggeriments i comentaris.
Bibliografia
• Clavell, J. 2002. Catàleg dels ocells dels Països Catalans. Lynx Edicions. Barcelona.
• French, P.R. 2009. Identification of Dark-breasted Barn Owl in Britain. British Birds 102: 494-503.
• Martínez, J.A., Zuberogoitia, Í. i Alonso, R. 2002. Rapaces Nocturnas. Guía para la determinación de la edad y el sexo en las Estrigiformes ibéricas. Monticola Ed. Madrid.
• Mikkola, H. 1995. Rapaces Nocturnas de Europa. Perfils. Lleida.
• Zuberogoitia, Í. i Campos, L.F. 1999. Hibridación de lechuzas, Tyto alba alba y Tyto alba guttata, en el norte de la Península Ibérica. Est. Museo Ciencias Naturales de Álava 14: 187-192.
