Notes

10/8/11

Part II: presència d’òliba Tyto alba de forma fosca (guttata) a les comarques de Girona. Hibridació d'ambdós formes o subespècies.

Jorge García*, Berto Minobis*, Maria Pifarré* i Àlex Ollé

* Centre de recuperació de fauna salvatge dels Aiguamolls de l'Empordà

Seguint amb l'episodi descrit en aquest mateix apartat de notes (mirar 18/02/10: Presència d’òliba Tyto alba de forma fosca "guttata" a les comarques de Girona), es torna a descriure un cas similar d'uns individus amb caràcters de forma fosca.

El passat mes de juliol varen ingressar al centre de recuperació de fauna salvatge dels Aiguamolls de l'Empordà, sis exemplars d'òliba de la localitat de Verges, Baix Empordà. En aquest cas tots ells eren germans procedents d'una mateixa niuada localitzada en la xemeneia d'una casa, la cual va caure inesperadament. Un cop arribats al centre, s'observà que hi havia diferències significatives de coloració en els sis germans, que anaven de tons blancs fins a rogencs, amb exemplars intermedis. Com ja s'exposava en l'anterior nota, es un fet relativament comú, que s'efectuïn aparellaments d'individus de les dos formes o com alguns autors els nombren, individus de les dos subespècies alba x guttata. No és el cas de la província de Girona, on per primer cop s'esmenta el cas. A continuació s'il·lustra l'exemplar més fosc dels sis germans, sent aquest una femella juvenil.

T. alba "forma fosca". Centre de recuperació de fauna dels Aiguamolls de l'Empordà. Fotos: Àlex Ollé

En aquest mateix mes d'agost, s'ha efectuat el control d'una niuada prop del poble de Riumors, amb un mínim de tres juvenils. La coincidència o potser resultat d'un fet més comú del que es creia prèviament, un d'ells té la coloració típica de la forma fosca. Anecdòtic donat el fet que durant anys no havia ingressat cap exemplar d'aquesta forma al centre de recuperació de fauna dels Aiguamolls de l'Empordà, i tampoc que sapiguem, s'havien donat observacions ni que siguin atropellaments.

Tyto alba "forma fosca". La Gallinera. Foto: Àlex Ollé

Tyto alba "forma fosca" i "forma clara". La Gallinera. Foto: Àlex Ollé

Tyto alba "forma clara". La Gallinera. Foto: Àlex Ollé

1/7/11

Identificació de la trenca Lanius minor. Comparativa amb el botxí Lanius meridionalis

Jaume Campderròs

Plomatge Adult:

Lanius minor en plomatge adult es distingeix amb facilitat de Lanius meridionalis per una ampla àrea de color negre en el front (lleugerament menys extensa i menys intensa en les femelles que en els mascles). Lanius minor presenta el pit amb una tonalitat salmó fluix més evident en els mascles que en les femelles. Aquestes diferències entre sexes són més evidents després de la muda de tardor.

Els adults de L. meridionalis no tenen el front negre, tenen una celles blanques que s’ajunten al front. Tenen, també, les parts inferiors rosades amb els laterals del pit i flancs tenyits de gris.

Juvenil i primer hivern:

Lanius minor juvenil no presenta el front negre de l’adult, i es pot confondre amb facilitat amb exemplars juvenils de Lanius meridionalis (que són lleugerament més marrons i barrats que els adults de la mateixa espècie).

Els exemplars juvenils de L. minor tenen les parts superiors (capell i esquena) escamoses, mentre que en L. meridionalis són les parts inferiors les que presenten aquest disseny.

Els exemplars de L. minor de primer hivern s’assemblen molt a L. meridionalis, i s’han d’identificar amb molta cura tenint en compte les següents característiques que són aplicables a totes les edats:

Característiques generals del plomatge:

S’ha d’observar en Lanius minor la manca de la cella blanca, manca de marges blancs a les escapulars i la taca blanca gran a les primàries.

Ambdues espècies tenen blanc a la part exterior de la cua. En L. meridionalis aquesta àrea blanca s’escampa cap a la punta de la cua produint àrees blanques força extenses a les àrees distals exteriors mentre que en L. minor l’àrea blanca s’eixampla a la base de la cua produint dues taques blanques basals (com en el mascles de Lanius collurio).

Estructura:

Quan provem d’identificar espècies molt semblants, i en Lanius minor/L. meridionalis en concret, i no podem comparar els exemplars de forma directa, afirmacions sobre la tonalitat de la coloració del plomatge poden ser bastant subjectives.

En aquests casos és millor concentrar-se en l’estructura i en particular, en la longitud de les primàries exposades: en L. meridionalis, les primàries són curtes, essent de 2/3 a 3/4 la longitud de les terciàries (projecció primària curta). En canvi L. minor té les primàries més llargues, entre 1 1/4 i 1 1/2 vegades la longitud de les terciàries (els L. minor amb plomatge nou també mostren marges pàl·lids bastant distintius a les primàries).

Altres diferències inclouen la mida més petita de L. minor, bec més gruixut i la cua proporcionalment més curta (aquest fet explica el perquè té tendència a mantenir una postura més vertical que L. meridionalis que té la cua més llarga).

Trets claus:

Projecció primària. Mida de la cua. Àrees blanques a la cua, primàries i escapulars. Front negre (adults L. minor) i cella blanca (manca en L. minor).

Citacions a l’Empordà:

Lanius minor no nidifica des del 2002 a l’Empordà. Des del 2005 al 2010 hi ha només 3 cites registrades per a l’espècie, el 11 de maig del 2008, el 18 de juny i el 8 de juliol de 2010.

Bibliografia:

Beaman, M i Madge, S (1997) Aves de Europa, Norte de África y Próximo Oriente. Ed. Omega.
Cramp, S and Perrins, C M (eds) (1993) The birds of the Western Palearctic Vol VII.
Harris, A; Tucker, L and Vinicombe, K (1989) The Macmillan field guide to bird identification. Ed. The Macmillan Press Ltd.

29/5/11

Nidificació de l'ànec blanc Tadorna tadorna a l'Empordà

Frontera

El company i col·laborador Joan Ventura, durant el transcurs d'aquest mes de maig, localitzà un exemplar d'ànec blanc Tadorna tadorna a l'estany de Can Túries, Aiguamolls de l'Empordà. La sorpresa va ser veure que l'acompanyaven un seguit de 10 polls. Així, es confirma la nidificació en aquest espai per primera vegada i s'espera que creï precedent per als anys vinents.

Estany de Can Túries, PNAE. Foto: Àlex Ollé

Adult i polls d'ànec blanc a Can Túries. Foto: Joan Ventura

9/5/11

Antimarató Empordanesa 2011

El passat dia 30 d'abril es va celebrar l'Antimarató Empordanesa, un esdeveniment que aplega, per cinquè any consecutiu, la majoria d'ornitòlegs de la comarca, i molts altres vinguts de fora.

A diferència d'altres maratons ornitològiques, aquesta no té cap component competitiu, sinó cooperatiu, de manera que tothom uneix esforços per a l'objectiu comú: localitzar el major nombre possible d'espècies en un sol dia, dins els límits comarcals. En aquesta ocasió es va assolir la xifra de 202 espècies, un molt bon resultat, que demostra la gran diversitat i riquesa natural que té l'Empordà.

Podeu veure un arxiu Excel amb els resultats d'aquest any i dels anys anteriors:

La jornada també va acollir l'entrega de Premis Frontera 2011. El jurat va atorgar el Primer Premi Foto Frontera 2011 a l'Albert Burgas, per una magnífica fotografia d'una gavineta de tres dits:

El Segon Premi Foto Frontera 2011 va correspondre a aquesta fotografia de Ramon Fortià, d'un cabussó emplomallat amb el poll:

Per altra banda, el Primer Premi Cita Frontera 2011 va correspondre a Rafael Larrodé i Sílvia Guix, per l'extraordinaria troballa d'un mascarell cama-roig a l'Estartit:

El Segon Premi Cita Frontera 2011 va anar a parar a l'Àlex Ollé per la localització d'un repicatalons de Lapònia:

La seixantena de participants també van poder assistir a la presentació de la cançó i el vídeo Terra d'ocells, i van participar en el sorteig de nombrosos premis, facilitats pels nostres patrocinadors, als quals aprofitem per donar les gràcies.

Ara serà fins l'any que ve. Us hi esperem!

18/4/11

Baldriga capnegra a Cap de Creus

Frontera

Dissabte 16 d'abril, durant una sortida d'observació d'aus marines i cetacis a l'entorn del Cap de Creus, es va poder observar una baldriga capnegra Puffinus gravis, 8 milles mar endins. Es tracta de la tercera citació d'aquesta espècie a l'Empordà i la primera documentada fotogràficament. L'ocell va fer diverses passades al voltant de la barca i va rebre els atacs d'un gavià argentat Larus michaellis i d'un paràsit gros Stercorarius skua, que queden recollits en aquesta seqüència de vídeo.

Vídeo: Daniel Roca

Foto: Àlex Ollé

Foto: Marc Bertran

Foto: Àlex Ollé

Foto: Iker Cárdaba

Observadors: Toni Alonso, Marc Bertran, Manuel Caamaño, Iker Cárdaba, Gerard Dalmau, Marc Gabarra, Gabriel de Jesús, María José Larios, Anna Mallol, Yolanda Marquès, Elvira Morilla, Àlex Ollé, Joan Peralta, Daniel Roca, Albert Roca, Marina Rodríguez, Marta Sancho, Pere Serrano, Oriol Serrano, Bàrbara Schmitt, Elisabet Tetas

9/12/10

La presència d'un Mascarell cama-roig al Port de l’Estartit
atrau ornitòlegs de tot Catalunya.

Projecte Ninam i Frontera

Més d’un centenar d’ornitòlegs catalans i de la veïna França, van desfilar durant tot el dilluns pel port Esportiu de l’Estartit, Baix Empordà, atrets per la inusual presència d’un Mascarell cama-roig (Sula sula) una au tropical gens pròpia de les nostres contrades.

El passat 4 de desembre, Sílvia Guix, treballadora del Parc Natural del Baix Ter, Illes Medes - Montgrí albira un mascarell gens habitual. Essent conscient de la peculiaritat de la cita li fa fotografies i les fa arribar a l’equip tècnic del parc (Àlex Lorente) i a ornitòlegs de la comarca (Carles Barriocanal, Joaquim Camps, Albert Burgas, Àlex Ollé i Jordi Martí-Aledo, col·laboradors i integrants de l’equip www.frontera.cat). La cita es publica a la web i la noticia s’estén arreu del territori, empordanès, català i de l’estranger.

Foto: Sílvia Guix (05/12/10)

Es tracta d’un Mascarell cama-roig (Sula sula), una au tropical pròpia de les costes i illes tropicals del Pacífic, l’Índic, el Carib i l’oest Atlàntic. Aquesta observació suposa la 1ª citació per Catalunya i la 2ª per Europa. La 1ª fou l’Agost de 2010 a Estepona, Màlaga, per John Hopkins i Jane Hopkins, i segurament es tracti del mateix exemplar.

Foto: Àlex Ollé (06/12/10)

Antecedents

La 1ª constància que es té de la presència d’aquesta au en territori empordanès es remunta al divendres 3 de desembre, quan Rafel Larrodé, tripulant del Medan, una de les barques d’arrossegament de la flota de Roses, va fotografiar un “ocell inusual” que s’havia posat al passamà del pont, mentre calaven a 23 milles nàutiques de port. Un cop a terra va consultar amb els integrants de Projecte NINAM (Albert López i Gemma González), que estan estudiant la presència de cetacis en aigües del Parc Natural de Cap de Creus. Veient que es tractava realment d’una espècie “rara”, el dissabte ho fan saber als ornitòlegs de Frontera.cat, que resten a l’espera de rebre fotografies. A l’endemà, diumenge, les fotografies arriben per partida doble. L’ocell de l’Estartit que fa un parell de dies que està observant la Sílvia Guix es correspon amb l’observació feta per Rafael Larrodé al canó del Cap de Creus.

Foto: Rafael Larrodé (03/12/10)

Dilluns 6, tornava a sonar la campana. A trenc d’alba, un parell d’equips d’ornitòlegs l’havien guaitat pescant a la cara nord de la Meda Gran, seguint-lo amb els telescopis desde l’escullera del port. A mig matí, el mascarell havia triat el balcó de popa d’una petita motora per descansar.

Foto: Àlex Ollé (06/12/10)

No van passar ni deu minuts, i tot el moll era ple de trípodes, càmeres, binocles i “titerus” vinguts d’arreu. La gent que passejava pel port volia saber quin famós hi havia, i en adonar-se que era un ocell, no donaven crèdit al que veien. Tanta gent, només per a un ocell!

Algunes de les persones concentrades al port de l'Estartit: Julio Pérez Cañestro, Gerard Dalmau, Miguel Angel Fuentes, Gabriel de Jesús, Alba Casals, Elisabeth Tetas, Anna Mallol; Roser Solé, Josep Tantull; Silvia Guix; Ricard Gutiérrez, Helena Arbonés, Josep Arbonés, Lluïsa Mor; Àlex Ollé, Teresa Montràs, Jordi Martí-Aledo, Albert López, Gemma González; Àlex Lorente, Salvador Coll; Joaquim Camps; Ferran López, J.L.Copete, Arnau Bonan; Guillem Hontangas; Rafael Armada; Albert Burgas; Daniel Roca; Pierre-André Crochet et al. Foto: Quim Camps (06/12/10).

Realment ha estat un espectacle fabulós, veure que encara ens meravellen coses tant senzilles com la presència d’un simpàtic mascarell tropical que, aliè a tot l’enrenou, es pentinava les plomes i feia una becaina. Per fortuna, aquest navegant solitari, ha topat amb amants de la Natura, àvids de “caçar-lo” amb les càmeres i retines. Esperem que les nostres recent estrenades autoritats sàpiguen estar a l’alçada de les circumstàncies i segueixin l’exemple de la gent senzilla compromesa amb el Medi Ambient.

Foto: Toni Alonso (07/12/10)

Foto: Marc Bertran (08/12/10)

Foto: Sílvia Guix (09/12/10)

15/11/10

Pressumpte híbrid de Larus michaellis x cachinnans a l'abocador de Pedret i Marzà. Febrer 2010.

Àlex Ollé

El passat dia 14 de febrer, en una visita a l'interior de l'abocador de Pedret i Marzà, Alt Empordà, juntament amb el company Manuel Caamaño, localitzem un gavià de 2n any calendari amb caràcters entremitjos entre gavià argentat i gavià caspi. És present fins el 28 del mateix mes. Destaca a primer cop d''ull la coloració blanca de les parts del cap i flancs. L'estructura del cap, també recorda en gran mesura a un gavià caspi i les finestres pàl·lides amples en les hemibanderes de les primàries internes, més el disseny de la cua són factors propis. També les infracobertores alars molt blanques i el patró de les grans cobertores. Ara bé, no tots els trets són aptes per a caspi (almenys per les típiques homologables), com el disseny d'algunes plomes del cos, per exemple les escapulars, són més pròximes a gavià argentat.

Al centre i sud-est de Polònia l’ hibridació d'ambdós taxons és un fet altament demostrat i es dona en gran mesura, produint gran quantitat d'exemplars, i d'igual manera que gavians caspi purs apareixen per les nostres latituds, especialment de gener a març, ho poden fer els híbrids.

No és el primer cas, ja que en Carlos Alvarez Cros cita a l'abocador de Solius, Baix Empordà-Gironès, del 26.XII.05 al 07.I.06, un exemplar de 2n any calendari anellat com a poll a Polònia amb anella verda 5P60, cosa que evidencia tal fet i que a més és el primer cas per a Catalunya.

Experts en gavians han comentat l'ocell, i són ells que han donant gran part de les valuoses impressions. Consideren que l'ocell té caràcters d'amdós, encara que algún es decanta per Gavià caspi pur, d'un ocell no considerat típic (Gibbins com. pers.). Tanmateix s'adverteix que tractant-se de hipotètics híbrids de gavians sense anellar, tota precaució és poca.

Pressumpte Larus michaellis x cachinnans. Pedret i Marzà. 28.II.2010. Foto: Àlex Ollé

Pressumpte Larus michaellis x cachinnans. Pedret i Marzà. 28.II.2010. Foto: Àlex Ollé

Pressumpte Larus michaellis x cachinnans. Pedret i Marzà. 14.II.2010. Foto: Àlex Ollé

Pressumpte Larus michaellis x cachinnans. Pedret i Marzà. 28.II.2010. Foto: Àlex Ollé

Agraïments

En especial a Dani López Velasco, Grzegorz Neubauer i Chris Gibbins pels seus comentaris i interès en la citació. També a Manuel Caamaño en les gestions realitzades en el permís d'entrada a la planta de residus.

8/11/10

Identificació de Circus juvenils i subadults

1. Circus aeroginosus. Arpella vulgar · Western Marsh Harrier

Àlex Ollé i Fran Trabalon

Juvenil

Plomatge uniforme marró fosc (aclarint-se amb el desgast ja a finals d'hivern)
Coloració ocràcia generalment restringida a la part del capell, nuca i gorja
En plomatje nou, generalment mostra marges clars en puntes de cobertores, secundàries i primàries
Iris fosc (en alguns mascles pot ser clar)

Juvenil. Setembre 2010. Plomatge uniforme en coloració i estructura.
Bandes clares terminals en cobertores.
Foto: Fran Trabalon

Juvenil. Febrer 2010. Coloració marrón i plomatge uniforme.
Foto: Àlex Ollé

Segon any calendari

Mascle

A mitjans d'estiu semblants a femelles adultes, però per la muda, amb coloració més grisa en primàries internes, secundàries i rectrius
A partir de mitjans d'estiu, iris groc (clar)
Primàries externes (mà) negres, més notoriament isolades (finals del segon any calendari)

Mascle de segon any calendari. Maig 2010. S'observen rectrius centrals
i cobertores primàries de tonalitat grisosa.
Foto: Fran Trabalon

Mascle de segon any calendari. Maig 2009. Rectrius centrals mudades
i escapulars de coloració més grisa. Iris clar.
Foto: Ramon Faura

Mascle de segon any calendari. Setembre 2010. Primàries internes i secundàries grises.

Foto: Fran Trabalon

Femella

Molt difícil separar de femelles adultes (!)
Iris fosc
Rectrius (cua) de coloració més fosca que en femelles adultes (vermellosa)
La muda completa sol acabar abans que la dels adults, cap a l'octubre
Plomatge uniforme, més que en femelles adultes

Possible femella de segon any calendari. Abril 2010. Rectrius marrons. Plomatge uniforme.
Foto: Ramon Faura

Tercer any calendari/adult

Mascle

Banda fosca terminal a primàries internes i secundàries
Cobertores retingudes de coloració marronosa al'igual que les parts del cos

Mascle de 3r any. Maig 2010. Cobertores retingudes de segon any.
Franja fosca terminal a plomes de vol.
Foto: Fran Trabalon

Femella

Iris més clar que en femelles juvenils/segon any calendari
Rectrius de coloració marró-vermellosa
Més extensió en general de plomes ocràcies, particularment en cobertores, mantell, escapulars i zona pectoral

Femella adulta. Juny 2009. Coloració de rectrius marró-vermellosa. Parts ocràcies més exteses en mantell i cobertores. Primàries externes (dits) més fosques que primàries internes.
En aquest cas, les primàries internes han estat mudades, a l'igual que les rectrius centrals.
Foto: Ramon Faura

Femella adulta. Abril 2010. Foto: Fran Trabalon

Agraïments

En especial a Ramon Faura per l'aportació de les magnífiques fotografies cedides.

Bibliografia

Clark, WS. 1999. A Fiels Guide to the Raptors of Europe, the Middle East and North Africa. Oxford University Press.
Forsman, D. 2003. The Raptors of Europe and the Middle East. Christopher Helm. London.
Svensson, L., Mullarney, K., Zetterström, D. 2009. Collins Bird Guide. Harper Collins Publishers. London.
Van Duivendijk, N. 2010. Advanced Bird Id Guide. New Holland Publishers.

7/11/10

Migració postnupcial 2010. Primeres arribades

En aquest apartat es relacionen les primeres citacions postnupcials d'espècies migradores al conjunt de l'Empordà. La selecció pot ometre registres coneguts que, tanmateix, no hagin estat prou ben documentats. Igualment, no s'hi inclouen les observacions que es produeixin massa tard segons el patró fenològic conegut per a cada espècie.

06/11/10 · Rissa tridactyla · Gavineta de tres dits · Black-legged Kittiwake
06/11/10 · Alca torda · Gavot · Razorbill
27/10/10 · Grus grus · Grua · Common Crane
15/10/10 · Lymnocryptes minimus · Becadell sord · Jack Snipe
11/10/10 · Regulus regulus · Reietó · Goldcrest
09/10/10 · Falco columbarius · Esmerla · Merlin
08/10/10 · Larus canus · Gavina cendrosa · Mew Gull
06/10/10 · Asio flammeus · Mussol emigrant · Short-eared Owl
01/10/10 · Anthus pratensis · Titella · Meadow Pipit
26/9/10 · Anthus spinoletta · Grasset de muntanya · Water Pipit
24/9/10 · Columba oenas · Xixella · Stock Dove
11/9/10 · Limosa lapponica · Tètol cuabarrat · Bar-tailed Gorwit
06/9/10 · Calidris canutus · Territ gros · Red Knot
05/9/10 · Chlidonias niger · Fumarell negre · Black Tern
01/9/10 · Sylvia communis · Tallareta vulgar · Common Whitethroat
31/8/10 · Chlidonias leucopterus · Fumarell alablanc · White-winged Tern
28/8/10 · Sternula albifrons · Xatrac menut · Little Tern
21/8/10 · Ficedula hypoleuca · Mastegatatxes · Eurasian Pied Flycatcher
13/8/10 · Tringa stagnatilis · Siseta · Marsh Sandpiper
12/8/10 · Acrocephalus schoenobaenus · Boscarla dels joncs · Sedge Warbler
03/8/10 · Arenaria interpres · Remena-rocs · Ruddy Turnstone
03/8/10 · Calidris alba · Territ tresdits · Sanderling
03/8/10 · Tadorna tadorna · Ànec blanc · Common Shelduck
03/8/10 · Charadrius hiaticula · Corriol gros · Common Ringed Plover
01/8/10 · Hydroprogne caspia · Xatrac gros · Casian Tern

30/7/10 · Calidris temminckii · Territ de Temminck · Temminck's Stint
29/7/10 · Chroicocephalus genei · Gavina capblanca · Slender-billed Gull
29/7/10 · Calidris alpina · Territ variant · Dunlin
27/7/10 · Limosa limosa · Tètol cuanegre · Black-tailed Godwit
26/7/10 · Milvus milvus · Milà reial · Red Kite
25/7/10 · Recurvirostra avosetta · Bec d'alena · Pied Avocet
21/7/10 · Calidris minuta · Territ menut · Little Stint
16/7/10 · Numenius phaeopus · Pòlit cantaire · Whimbrel
15/7/10 · Anas querquedula · Xarrasclet · Garganey
13/7/10 · Glareola pratincola · Perdiu de mar · Collared Pratincole
13/7/10 · Anas clypeata · Ànec cullerot · Northern shoveler
11/7/10 · Tringa erythropus · Gamba roja pintada · Spotted Redshank

04/7/10 · Philomachus pugnax · Batallaire · Ruff

02/7/10 · Gallinago gallinago · Becadell comú · Common Snipe

02/7/10 · Anas crecca · Xarxet comú · Eurasian Teal

* Alguns exemplars d'espècies essencialment migradores romanen a l'Empordà durant l'estiu. En determinats moments del calendari no és possible distingir aquests casos d'aquells que constitueixen primeres arribades.

4/8/10

Aterratge estival: el xatrac becllarg Sterna sandvincensis

Àlex Ollé

En aquests dies d'estiu, el xatrac becllarg crida l'atenció de molta gent que gaudeix de les platges empordaneses. Adults i joves passen a frec de banyistes tot cridant i pescant. És remarcable el nombre d'individus que es concentren a la Badia de Roses, i és a la llacuna de la Rogera on, en certes ocasions, s'hi poden concentrar fins a 50 individus o més. Els exemplars joves descansen mentre els adults van i vénen del mar a la captura de les seves preses. Quan tornen, els joves persegueixen de manera incansable els seus progenitors per tal de satisfer la seva fam. Mitjançant la lectura d'anelles codificades s'ha pogut comprovar que una part d'aquests exemplars van ser anellats com a polls el juliol de 2010 al Delta de l'Ebre.

S'afegeixen a aquesta breu nota un seguit de fotografies que il·lustren la fase posterior a la reproducció d'aquesta coneguda espècie de xatrac, i que poden servir per distingir els plomatges dels exemplars joves i adults.