Identificació de la trenca Lanius minor. Comparativa amb el botxí Lanius meridionalis
Jaume Campderròs
Plomatge Adult:
Lanius minor en plomatge adult es distingeix amb facilitat de Lanius meridionalis per una ampla àrea de color negre en el front (lleugerament menys extensa i menys intensa en les femelles que en els mascles). Lanius minor presenta el pit amb una tonalitat salmó fluix més evident en els mascles que en les femelles. Aquestes diferències entre sexes són més evidents després de la muda de tardor.
Els adults de L. meridionalis no tenen el front negre, tenen una celles blanques que s’ajunten al front. Tenen, també, les parts inferiors rosades amb els laterals del pit i flancs tenyits de gris.
Juvenil i primer hivern:
Lanius minor juvenil no presenta el front negre de l’adult, i es pot confondre amb facilitat amb exemplars juvenils de Lanius meridionalis (que són lleugerament més marrons i barrats que els adults de la mateixa espècie).
Els exemplars juvenils de L. minor tenen les parts superiors (capell i esquena) escamoses, mentre que en L. meridionalis són les parts inferiors les que presenten aquest disseny.
Els exemplars de L. minor de primer hivern s’assemblen molt a L. meridionalis, i s’han d’identificar amb molta cura tenint en compte les següents característiques que són aplicables a totes les edats:
Característiques generals del plomatge:
S’ha d’observar en Lanius minor la manca de la cella blanca, manca de marges blancs a les escapulars i la taca blanca gran a les primàries.
Ambdues espècies tenen blanc a la part exterior de la cua. En L. meridionalis aquesta àrea blanca s’escampa cap a la punta de la cua produint àrees blanques força extenses a les àrees distals exteriors mentre que en L. minor l’àrea blanca s’eixampla a la base de la cua produint dues taques blanques basals (com en el mascles de Lanius collurio).
Estructura:
Quan provem d’identificar espècies molt semblants, i en Lanius minor/L. meridionalis en concret, i no podem comparar els exemplars de forma directa, afirmacions sobre la tonalitat de la coloració del plomatge poden ser bastant subjectives.
En aquests casos és millor concentrar-se en l’estructura i en particular, en la longitud de les primàries exposades: en L. meridionalis, les primàries són curtes, essent de 2/3 a 3/4 la longitud de les terciàries (projecció primària curta). En canvi L. minor té les primàries més llargues, entre 1 1/4 i 1 1/2 vegades la longitud de les terciàries (els L. minor amb plomatge nou també mostren marges pàl·lids bastant distintius a les primàries).
Altres diferències inclouen la mida més petita de L. minor, bec més gruixut i la cua proporcionalment més curta (aquest fet explica el perquè té tendència a mantenir una postura més vertical que L. meridionalis que té la cua més llarga).
Trets claus:
Projecció primària. Mida de la cua. Àrees blanques a la cua, primàries i escapulars. Front negre (adults L. minor) i cella blanca (manca en L. minor).
Citacions a l’Empordà:
Lanius minor no nidifica des del 2002 a l’Empordà. Des del 2005 al 2010 hi ha només 3 cites registrades per a l’espècie, el 11 de maig del 2008, el 18 de juny i el 8 de juliol de 2010.
Bibliografia:
- Beaman, M i Madge, S (1997) Aves de Europa, Norte de África y Próximo Oriente. Ed. Omega.
- Cramp, S and Perrins, C M (eds) (1993) The birds of the Western Palearctic Vol VII.
- Harris, A; Tucker, L and Vinicombe, K (1989) The Macmillan field guide to bird identification. Ed. The Macmillan Press Ltd.
