Còlit del desert Oenanthe deserti.
Primera citació empordanesa
Àlex Ollé
El passat dia 16 de novembre, el company Enric Capalleras, va albirar un mascle de 1r hivern de Còlit del desert a la platja de la Rubina, PNAE, prop de la desembocadura del grau de Santa Margarida. Aquesta espècie no cal dir que és una veritable raresa a casa nostre, fins al punt de ser la primera citació per a l'Empordà i segona per a Catalunya (de forma documentada).
Dins aquesta tardor, d'excepcional influx d'aquesta espècie a Europa occidental, s'han documentat nombroses citacions tant a Anglaterra, Dinamarca, França, Irlanda, Holanda, Suècia, Alemanya, Itàlia, etc...
El còlit del desert té una distribució que va del nord d'Àfrica des del Marroc al mitjà Orient, del nord al sud del Causes i a través d'Àsia central fins a Mongòlia i nord de la Xina. Algunes poblacions africanes són residents, però a l'hivern es mouen fins a les regions del Sàhara i del Sahel, a l'est de Mauritània i fins a Etiòpia i Somàlia. Les races asiàtiques hivernen des de la península aràbic fins a l'oest de l'Índia.
La lògica, indicaria que les aparicions d'aquest taxó a casa nostra vindria originada de les poblacions més pròximes del Marroc, on resideix O.deserti homochroa. L'hivernada d'aquesta subespècie la situaríem entre el sud del Sàhara i el nord del Sahel. Tanmateix, les poblacions de més a l'est (ssp. deserti), les asiàtiques, són les que s'han suggerit com a més probables en les aparicions a l'Europa occidental (Vinicombe i Cottridge, 1996). Aquests influx del còlit del desert, ocasionats a finals d'octubre i novembre, no venen soles, ja que acostumen estar també associades a l'aparició d'altres espècies pròpies d'Àsia i Sibèria central. Així i en concordança amb el descrit, està resultant un bon any d'aparició en aquestes dates de l'espècie al nord-oest d'Europa de Oenanthe pleschanka, Phylloscopus humei, Phylloscopus fuscatus, etc... De totes maneres, en exàmens d'ocells de museus, s'han trobat representants tant de deserti com de homochroa.
Per altra banda i almenys a Anglaterra (país de l'Europa occidental que concentra més citacions homologades), el 60% dels exemplars eren mascles i un 30% femelles, la resta sense especificar. La majoria d'aquestes citacions corresponen a ocells de 1r hivern, encara que les femelles són molt difícils de datar al camp i potser que aquesta xifra estigui d’esbiaixada.
 |
| Oenanthe deserti. Mascle de 1r hiv. La Rubina, PNAE. Foto: Àlex Ollé |
