Èxit en un programa de recuperació de l'ocell de tempesta, una espècie d'ocell marí amenaçada d'extinció
Ricard Gutiérrez
Per primera vegada s'ha aconseguit que diferents exemplars entrin diàriament en una cova de les Illes Medes apta per a la reproducció a través d'un reclam sonor.
Ocell de tempesta Hydrobates pelagicus. Illes Medes.
Foto: Ricard Gutiérrez
El Departament de Medi Ambient i Habitatge ha aconseguit un primer pas molt important per a la conservació de l’ocell de tempesta Hydrobates pelagicus a Catalunya. Els experts han trobat un hàbitat adient per a la presència regular d’aquest animal, una espècie d’ocell marí amenaçada d’extinció. Dins del programa de recuperació d’aquesta espècie, tècnics del Departament han col·locat dins d’unes coves de les Illes Medes un sistema d’atracció que fa de reclam per a la nidificació de l’ocell de tempesta. Per tal de facilitar-la, a més, s'han instal·lat unes caixes-niu que complementen l'hàbitat natural disponible. Les primeres proves realitzades han estat un èxit a nivell mundial ja que és la primera vegada al món que s’aconsegueix que aquesta espècie entri dins d’una cova que podria ser usada com a punt de nidificació utilitzant un sistema de reclam sonor.
Parc natural de les Illes Medes.
Foto: Àlex Ollé
L’ocell tempesta mediterrani és l’ocell marí més petit d’Europa. Està inclòs en l’esborrany del Catàleg de la fauna amenaçada de Catalunya amb la categoria ‘en perill d’extinció’, el que significa que la seva supervivència és poc probable si les seves actuals condicions no es modifiquen.
Per a un ocell marí que es passa la major del temps al mar, el principal risc, a banda de la predació directa d’altres espècies de l’hàbitat (com poden ser falcons que hi hagi a la costa o fins i tot gavians argentats) és la inexistència de llocs adequats per reproduir-se. La presència de predadors terrestres (sobretot rates, en menor mesura ratolins, també gats i altres) és incompatible amb la seva nidificació. Factors com ara episodis de contaminació o de manca de disponibilitat d’aliment també l’afecten.
Per a un ocell marí que es passa la major del temps al mar, el principal risc, a banda de la predació directa d’altres espècies de l’hàbitat (com poden ser falcons que hi hagi a la costa o fins i tot gavians argentats) és la inexistència de llocs adequats per reproduir-se. La presència de predadors terrestres (sobretot rates, en menor mesura ratolins, també gats i altres) és incompatible amb la seva nidificació. Factors com ara episodis de contaminació o de manca de disponibilitat d’aliment també l’afecten.
La recuperació de l’espècie a Catalunya
Els darrers anys el Departament de Medi Ambient i Habitatge ha impulsat un programa de recuperació de l’espècie, tot i les dificultats inherents al fet que les colònies més importants de l’espècie són a centenars de quilòmetres de les costes catalanes, i ara se n’obtenen els primers resultats rellevants. Es va triar una cova, emprada una part de l’any com a indret de cria d’una altra espècie amenaçada, el corb marí emplomallat, i s’hi van instal·lar caixes-niu. Seleccionada el 2003 d’entre totes les localitats possibles, aquesta cova de l’illa Meda Xica només té accés marí, restringit atès el seu caràcter de zona protegida, no té predadors i té diferents cambres, ideals per a la reproducció de l’espècie.
El 2009 es va fer una primera prova amb un sistema d’atracció sonora que reproduïa la veu de l’ocell de tempesta, però no es van poder obtenir registres fotogràfics. El 2010, amb la millora de la tècnica, s’ha pogut comptar amb una càmera infraroja de ràpid dispar (0,2 segons de resposta al sensor), fet que ha permès captar aquesta espècie en resposta al reclam instal·lat. Es tracta del primer cop al món que s’aconsegueix que aquesta espècie entri dins coves que poden ser emprades per a criar mitjançant aquest sistema d’atracció i facilitació social.
El muntatge
El sistema consta d’un reclam amb un temporitzador, alimentat per un sistema de bateries, que reprodueix cada dia la veu de l’ocell de tempesta entre les 22h i les 06h. A la vegada, una càmera infraroja encarada a l’altaveu també alimentada per bateries i placa solar capta qualsevol moviment d’eventuals ocells atrets pel cant.
Ricard Gutiérrez muntant l'equip de bateries.
Foto: Àlex Ollé
Els reclams d’ocell de tempesta s’empren a tot el món per a l’anellament de l’espècie a la costa i a illots, però fins al moment no s’havia aconseguit fer entrar i encara menys que s’aturessin a cap cova ni durant diferents dies seguits aquests ocells de tempesta gràcies a aquest sistema.
Hi ha hagut experiments semblants en una espècie emparentada, el petrell cuaforcat Oceanodroma leucorhoa a la costa de Maine (Estats Units) on després de tres anys d’esforços d’atracció es va aconseguir un 15% de colonització a una illa, i només visites – ja aconseguides en el cas de les Illes Medes – en dues illes més després d’un any de treballs. Sistemes similars es van testar per atraure el petrell de carpó fosc Pterodroma phaeopygia a les Galàpagos, també amb certs resultats però mai amb l’ocell de tempesta mediterrani i menys encara al cap d'una única setmana de funcionament del sistema.
Hi ha hagut experiments semblants en una espècie emparentada, el petrell cuaforcat Oceanodroma leucorhoa a la costa de Maine (Estats Units) on després de tres anys d’esforços d’atracció es va aconseguir un 15% de colonització a una illa, i només visites – ja aconseguides en el cas de les Illes Medes – en dues illes més després d’un any de treballs. Sistemes similars es van testar per atraure el petrell de carpó fosc Pterodroma phaeopygia a les Galàpagos, també amb certs resultats però mai amb l’ocell de tempesta mediterrani i menys encara al cap d'una única setmana de funcionament del sistema.
Primers resultats
En el cas de les Illes Medes, el sistema es va instal·lar el 26 de maig d’aquest any i només cinc dies després es va registrar la primera de les visites, que s’ha anat repetint durant cada dia de la primera setmana de funcionament. Això, malgrat haver estat una setmana de lluna plena, fase lunar que eviten al màxim els ocells de tempesta per no ser detectats per eventuals predadors. Aquest fet permet esperar un increment d’activitat les properes setmanes.
La primera setmana un mínim de sis ocells diferents han visitat la cova durant quatre nits seguides i la trampa fotogràfica ha captat 38 fotografies infraroges.
La primera setmana un mínim de sis ocells diferents han visitat la cova durant quatre nits seguides i la trampa fotogràfica ha captat 38 fotografies infraroges.
Ocell de tempesta Hydrobates pelagicus entrant a la cova
Foto: DMAH
Línies futures
Aquest programa de conservació representa un èxit per a la conservació d’aquesta espècie amenaçada d’extinció a Catalunya ja que s’ha pogut mostrar que hi ha hàbitat adient per a la seva presència regular. La final reproducció o no de l’espècie és un fet que decidiran els animals però en una espècie longeva i de reproducció irregular no necessàriament anual sinó intermitent, aquesta fidelització al litoral català és una garantia d’èxit i de conservació que a més prova la presència regular de l’espècie a les costes catalanes.
La determinació d’eventuals factors de risc, la preparació d’altres zones adients per a l’espècie amb l’estudi dels factors d’amenaça i el seguiment i marcatge a les zones protegides són línies d’actuació futures que permetran millorar no únicament el coneixement sinó també l’estat de les poblacions amenaçades d’aquesta espècie del patrimoni marí català.
La determinació d’eventuals factors de risc, la preparació d’altres zones adients per a l’espècie amb l’estudi dels factors d’amenaça i el seguiment i marcatge a les zones protegides són línies d’actuació futures que permetran millorar no únicament el coneixement sinó també l’estat de les poblacions amenaçades d’aquesta espècie del patrimoni marí català.
L’ocell de tempesta
De petita mida, una mica més gran que un pardal, i gairebé totalment negre excepte una franja blanca per sota de l’ala i un carpó (base de la cua) també blanc, que el permet distingir en la foscor o al mar, l’ocell de tempesta Hydrobates pelagicus presenta dues subespècies a Europa: el nominal, que cria a l’Atlàntic i el més amenaçat ocell de tempesta mediterrani Hydrobates pelagicus melitensis.
Mentre que el primer té una àrea de distribució relativament àmplia que en el cas de la façana atlàntica de la Península va d’illots del Cantàbric fins a les Canàries, l’ocell de tempesta mediterrani té poques colònies conegudes i a tot el món només n’hi ha uns pocs milers. Al litoral mediterrani ibèric es distribueix principalment a l’àrea de Balears, País Valencià (particularment a Benidorm) i a illots d’Almeria. Catalunya queda fora del nucli de l’espècie i la cria s’havia sospitat ja des dels anys 70, amb indicis probables durant els 80. El 2005, en el decurs de les actuacions de recuperació que efectua el Departament de Medi Ambient i Habitatge amb aquesta espècie amenaçada es van registrar indicis de reproducció a les Illes Medes.
Mentre que el primer té una àrea de distribució relativament àmplia que en el cas de la façana atlàntica de la Península va d’illots del Cantàbric fins a les Canàries, l’ocell de tempesta mediterrani té poques colònies conegudes i a tot el món només n’hi ha uns pocs milers. Al litoral mediterrani ibèric es distribueix principalment a l’àrea de Balears, País Valencià (particularment a Benidorm) i a illots d’Almeria. Catalunya queda fora del nucli de l’espècie i la cria s’havia sospitat ja des dels anys 70, amb indicis probables durant els 80. El 2005, en el decurs de les actuacions de recuperació que efectua el Departament de Medi Ambient i Habitatge amb aquesta espècie amenaçada es van registrar indicis de reproducció a les Illes Medes.
